Les entitats privades resolen més del 70% de tots els contratemps generats pel clima, segons un informe elaborat per UNESPA
L’informe ‘L’assegurança i la sostenibilitat climàtica’ corresponent al període 2017-2021 revela que les companyies van pagar directament un total de 3.796 milions d’euros en concepte de sinistres vinculats a fenòmens meteorològics. Comparant aquestes xifres amb les del Consorci de Compensació d’Assegurances, les entitats privades resolen més del 70% de tots els contratemps generats pel clima.
Les asseguradores afronten cada any el pagament d’entre 660 i 1.000 milions d’euros pels sinistres meteorològics que succeeixen a Espanya, el volum dels quals oscil·la entre els 650.000 i els 850.000 sinistres anuals, segons l’informe elaborat per ‘Estamos Seguros’, la iniciativa de divulgació de la cultura asseguradora d’UNESPA.
En l’assegurament dels fenòmens causats per la naturalesa intervenen diverses institucions. El Consorci de Compensació d’Assegurances s’encarrega d’afrontar els sinistres qualificats com a “extraordinaris”, com puguin ser inundacions, els embats de mar o els vents sostinguts a partir de 120 quilòmetres/hora. Mentrestant, les asseguradores assumeixen tots els altres fenòmens. Entre aquests successos figuren els danys ocasionats per la neu, la pluja o els vents fins a un cert llindar. L’informe de ‘Estamos Seguros’ desglossa els pagaments realitzats directament per les asseguradores als actors que sofreixen danys per aquesta mena d’esdeveniments climàtics.
En el període 2017-2021, les asseguradores van pagar 3.796 milions d’euros per 3,9 milions de sinistres meteorològics. La major part va afectar habitatges i comunitats de propietaris, als quals es van abonar 2.312 milions d’euros. Encara que les llars sumen la majoria de contractes, els sinistres meteorològics més costosos són els que es produeixen en indústries. En aquests casos, el cost mitjà del sinistre meteorològic ronda els 6.000 euros, enfront del cost mitjà per sinistre de 657 euros dels contratemps en habitatges.
Els successos més nocius atesos per l’assegurança durant en el període analitzat (2017-2021) van ser la borrasca ‘Gloria’, al gener de 2020, i la borrasca ‘Filomena’, al gener de 2021. En el cas de ‘Gloria’, es van superar els 180 milions d’euros desemborsats en un sol dia.
Si es comparen les dades del Consorci (disponibles en la seva Estadística de riscos extraordinaris) amb els del sector assegurador, s’aprecia com les entitats privades resolen més del 70% de tots els contratemps generats pel clima.
La major part dels contratemps es produeix en l’hivern. En concret, durant desembre i els primers mesos de cada any. Això queda patent tant si s’analitza la corba de sinistres, la de pagaments totals, així com la dels costos mitjans. Quan referma el fred i la pluja es produeixen un major nombre de contratemps i de major gravetat.
En el cas dels costos, Barcelona lidera el rànquing. En aquesta província es produeix el pagament del 15% de les indemnitzacions derivades de fenòmens meteorològics desemborsades per l’assegurança multirisc en 2017-2021. Li segueixen Madrid (10%) i Alacant (8%). Les províncies on els danys són menys rellevants són Sòria (0,2%), Las Palmas (0,3%) i Santa Cruz de Tenerife (0,3%).
Font : Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Barcelona